{"id":150,"date":"2023-02-19T19:06:33","date_gmt":"2023-02-19T19:06:33","guid":{"rendered":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/?p=150"},"modified":"2023-03-10T16:55:25","modified_gmt":"2023-03-10T16:55:25","slug":"pedra-memoria-finitud-reflexions-al-voltant-dels-despoblats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/2023\/02\/19\/pedra-memoria-finitud-reflexions-al-voltant-dels-despoblats\/","title":{"rendered":"Pedra, mem\u00f2ria, finitud\u2026 reflexions al voltant dels despoblats"},"content":{"rendered":"\n

Queda, en el bell mig de la Serra d\u2019Espad\u00e0, un petit despoblat que, tot i la debilitat que els anys i les inclem\u00e8ncies li ocasionen, remou la meua consci\u00e8ncia cada cop que el visite.\u00a0Xinquer<\/a>\u00a0\u00e9s el que resta d\u2019una antiga poblaci\u00f3 rural, un vestigi convertit en monument improvisat que, sense pretendre-ho, lloreja els temps en qu\u00e8 els nostres avis vivien d\u2019una manera distinta a la d\u2019avui, lligats a la terra, per a b\u00e9 o per a mal; en tot cas, temps pret\u00e8rits que fan d\u2019aquest despoblat, com de tants altres, una bell\u00edssima oda a la finitud.<\/p>\n\n\n\n

Arribar als seus voltants implica, en el mateix recorregut, un tr\u00e0nsit interesant. Inicialment pot semblar un passeig trivial, per\u00f2 a mesura que ens endinsem en el bosc provoca un rencontre estrany amb all\u00f2 familiar. Tots els ingredients \u2013vegetaci\u00f3, fauna, el mateix relleu que es peregrina\u2013 formen part de l\u2019escenari de quotidianitat que qualsevol seria capa\u00e7 de recon\u00e8ixer com a propi, part d\u2019una noci\u00f3 m\u00e9s o menys vaga de\u00a0llar<\/em>; per\u00f2 per la seva disposici\u00f3, per la presentaci\u00f3, pot ser que per la creixent puresa que exhibeix, es mostren d\u2019una manera tan crua i inclement que es tornen estranys als ulls m\u00e9s avesats. Ben b\u00e9 es podria dir que\u00a0et<\/em>\u00a0saps<\/em>\u00a0a casa, en canvi et\u00a0sents\u00a0<\/em>en un altre lloc. Una sensaci\u00f3 que esclata quan, rere hores de cam\u00ed sinu\u00f3s, de vegades fins i tot incert, bressolat entre sureres i matolls comences a intuir que travesses alguna cosa m\u00e9s que el simple espai. \u00c9s com si t\u2019endinsares per un trau intemporal, millor dit, ahist\u00f2ric. I quan les refer\u00e8ncies semblen del tot perdudes, de cop i volta, patronejant el que ja no \u00e9s un lloc sin\u00f3 simple horitz\u00f3, s\u2019obre all\u00f2 que en\u00e7\u00e0 fos una petita agrupaci\u00f3 de focs, Xinquer.<\/p>\n\n\n\n

S\u00f3n nom\u00e9s una dotzena d\u2019edificacions les que romanen titubejants, devorades per la natura. \u00c9s poc el que es conserva, per\u00f2 n\u2019\u00e9s molt al mateix temps. A cop d\u2019ull sols hi ha pedres malsegures, murs a mig caure, sostres esfondrats; en el fons, no pots evitar sentir que hi som davant la\u00a0m\u00e0scara f\u00fanebre<\/em>\u00a0d\u2019all\u00f2 que, en un temps passat, fou escenari i llar d\u2019altres homes i d’altres dones. Fam\u00edlies senceres, empentades pels designis d\u2019una guerra, deixaren aquell indret llaurat en les entranyes del bosc. Ara, des de la dist\u00e0ncia del temps, s\u00f3n els seus hereus qui, resignats, veuen com aquell bosc, ad\u00e9s domat, recupera la condici\u00f3 salvatge per recobrar sense remordiment el que en un moment encara m\u00e9s antic li fos seu, retornant la pedra al s\u00f2l, la fusta als cole\u00f2pters, les formes projectades al caos impensat… i les veus de la gent al silenci.<\/p>\n\n\n\n

Sobre tot impressiona el silenci, aquella abs\u00e8ncia de veus.<\/p>\n\n\n\n

Malgrat ser f\u00edsicament equivalent, res t\u00e9 a veure aquella abs\u00e8ncia amb la que es podria percebre all\u00e0 on la gent mai ha poblat. No \u00e9s el silenci innocent dels indrets verges. M\u00e9s aviat, com diria Ricoeur, sents que hi ets davant\u00a0la pres\u00e8ncia de la cosa absent<\/a><\/em>, at\u00e8s que \u00e9s la pres\u00e8ncia d\u2019un silenci que succeeix a la veu, retornant rere la veu pronunciada. Tot i no escoltar paraula alguna, d\u00e8bils ressons semblen seguir tremant entre els murs de les cases, en els arcs de l\u2019esgl\u00e9sia, sobre els graons roms dels carrers que es consumeixen. Es percep un silenci caracter\u00edstic, el silenci restablert, encara pertorbador, que deix\u00e0 la veu pronunciada. No es pot evitar recordar aquell text sobre \u201cEl trencament de la paraula po\u00e8tica\u201d<\/a> de Vattimo, \u00e9s justament aix\u00f2 el que experimentes: la demostraci\u00f3 d\u2019una veu trencada, el silenci que descansa no nom\u00e9s rere la paraula dita sin\u00f3 envoltant-la des de sota; un silenci que emergeix un cop rere l\u2019altre, com el riu intermitent, entre els intersticis de la paraula emesa, evidenciant la pres\u00e8ncia constant d\u2019alguna cosa molt m\u00e9s pregona i imperible que el m\u00f3n pronunciat: el mateix silenci de sempre, la mateixa terra que exerceix de corrent i fonament a cada significat, a cada poema, amb cada m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n

All\u00f2 que queda de Xinquer, sense pretendre-ho s\u2019ha convertit en la reverberaci\u00f3 d\u2019un bell\u00edssim poema recitat en temps en\u00e7\u00e0. Ara, fr\u00e0gil i deteriorat com els versos proferits, malgrat l\u2019innegable bellesa natural que atresora, ja no aconsegueix irradiar suficient llum com per ocultar all\u00f2 que en el fons sempre ha estat i que, potser en altres temps, habitat i sotm\u00e8s a la utilitat de l\u2019exist\u00e8ncia, havia aconseguit\u00a0encobrir<\/em>: un tros de m\u00f3n llaurat sobre la terra. Un m\u00f3n que pass\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Xinquer ha deixat de ser un poblat, en canvi, tampoc \u00e9s encara bosc; nom\u00e9s un despoblat a qui la terra, donada la seva debilitat, va devorant, deixant-se entreveure crua i poderosa com el rierol que guaita quan el llot que el cobreix es torna massa fi i insuficient. Xinquer \u00e9s una oportunitat per entreveure la realitat en transformaci\u00f3, un llogaret que s\u2019aferra a all\u00f2 que \u00e9s en tant el que queda<\/a><\/em>, per\u00f2 que no pot ja ocultar, en la debilitat que arrossega, all\u00f2 que en el fos hi ha: un corrent que mai ha estat del temps, ja que \u00e9s el mateix temps en el seu transitar; una terra que, en el seu esdevenir, ha vist i seguir\u00e0 veient n\u00e9ixer i morir mons un rere l\u2019altre deixant nom\u00e9s algunes pedres que altres hauran de reaprofitar.<\/p>\n\n\n\n

No, Xinquer no es constru\u00ed amb la intenci\u00f3 de durar, ning\u00fa el qualificaria de monumental, per\u00f2 s\u00f3n molts els monuments que s\u2019erigeixen per accident \u2013no \u00e9s el que dura, \u00e9s el que queda<\/em>\u2013. Sense pretendre-ho, el nostre despoblat s\u2019ha vist involucrat en aquest particular joc de rememoraci\u00f3-evocaci\u00f3 que les persones traginem arreu, precisament per aquesta temible consci\u00e8ncia de finitud que ens empaita i amb la qual convivim. Aquest modest caseriu, arraconat enmig la serra, s\u2019ha convertit sense remei en un monument als nostres ulls. Les pedres, perdent dia a dia les vestidures de llar per abillar-se amb les de boscatge, ens ensenyen amb la muda el muscle nu mentre nosaltres, visitants inesperats, turistes tafaners, advertim en elles l\u2019evid\u00e8ncia del mateix desgast que sentim endins. Ning\u00fa som aliens a aquesta viv\u00e8ncia de finitud, a aquesta abs\u00e8ncia per venir, a la que ens dirigim sense remei. D\u2019alguna manera, Xinquer som nosaltres, un monument a la condici\u00f3 finita. El nostre despoblat comen\u00e7\u00e0 a morir quan perd\u00e9 la gent; i seguir\u00e0 fent-ho mentre alg\u00fa siga capa\u00e7 de trobar una resta de columna o de carrer sota el fullam del bosc. Mentre perdure el seu esvaniment seguir\u00e0 actuant com a monument, indici de vida, evocant al visitant un relat renovat de la seua veritat, de la que encara batega d\u00e8bilment entre les restes, sobre la terra. Ning\u00fa pot albergar cap m\u00e9s esperan\u00e7a, ni tan sols per a un mateix.<\/p>\n\n\n\n

Els despoblats, en la forma de l\u2019empobriment ru\u00efn\u00f3s amb qu\u00e8 se\u2019ns presenten, ens continuen parlant. Sense pretendre-ho ens acuiten cap a aut\u00e8ntics abismes interpretatius, empentant-nos al feixuc i interminable treball de reflexi\u00f3 on trobem una infinitat de possibilitats de\u00a0rencontre i reconeixement<\/em>\u00a0amb all\u00f2 que ja ha passat i que, en tant\u00a0pres\u00e8ncia de la cosa absent<\/em>, conserva en l\u2019interior de la seva carcassa el\u00a0significat declinant<\/em>\u00a0d\u2019all\u00f2 que foren. I all\u00f2 que foren ressona inevitablement en el que som. Mai he vist m\u00e9s clar all\u00f2 que prendre consci\u00e8ncia-de \u00e9s un proc\u00e9s que\u00a0envela i descobreix<\/em> al mateix temps, un constant i inesgotable\u00a0descobriment<\/em>. En el fons potser siga aquesta l\u2019ess\u00e8ncia de la bellesa dels despoblats: la capacitat per obrir esquerdes en qui els contempla, esquerdes amb qu\u00e8 accedir a la profunditat de les seues compendioses \u00e0nimes.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Entre el rencontre i el reconeixement<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":154,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[21,22,20],"class_list":["post-150","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categoria","tag-mon-rural","tag-nostalgia","tag-patrimoni"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/150","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=150"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/150\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":182,"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/150\/revisions\/182"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/154"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=150"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=150"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=150"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}