Un esb\u00f3s d\u2019hist\u00f2ria: els amazics i la conquesta del Xarq al-Andalus<\/strong><\/p>\n\n\n\n Ens hem de traslladar al segle VIII, concretament a l\u2019any 711, per tal de situar la pres\u00e8ncia amaziga a la Pen\u00ednsula. Quan Tariq ibn Ziyad inici\u00e0 la conquesta de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica amb les seves tropes, el nombre d\u2019homes amazics superava el de les tropes \u00e0rabs, provinents de l\u2019Ar\u00e0bia m\u00e9s oriental. <\/p>\n\n\n\n Els amazics s\u2019establiren sobretot a zones muntanyoses i frontereres encara no pacificades: a Portugal (excepte Beja on es trobaven els \u00e0rabs); les valls de Guadiana i el Tajo; Serra Morena; regions de Guadalajara i Medinaceli; Regi\u00f3 muntanyenca de Conca; Albarras\u00ed (Terol); i la Serralada B\u00e8tica. Els anys posteriors els \u00e0rabs sotmeteren les poblacions amazigues a formar part de l\u2019exercit musulm\u00e0 en la conquesta d\u2019al-\u00c0ndalus, per la qual cosa es produ\u00efren moviments migratoris de poblaci\u00f3 amaziga. A partir del segle XI es feu palesa la pretensi\u00f3 de molts grups amazics andalusins de proveir-se d\u2019uns or\u00edgens \u00e0rabs, que no eren reals. Els segles XI i XII esdevingueren les dinasties almor\u00e0vits i posteriorment el segles XIII i XIV els almohades, totes dues amb or\u00edgens amazics<\/a>.<\/p>\n\n\n\n L\u2019anomenat Xarq al-\u00c0ndalus era la part m\u00e9s oriental d\u2019al-\u00c0ndalus, que comprenia el futur Regne de Val\u00e8ncia, Tudmir, la Catalunya Nova i les Illes Balears. Els amazics van ocupar la major part de les regions de X\u00e0tiva, Alzira i Val\u00e8ncia, a partir de les Terres de l\u2019Ebre i les muntanyes interiors del Pa\u00eds Valenci\u00e0. L\u2019amaziguitzaci\u00f3 comport\u00e0 l\u2019enfortiment de l\u2019economia rural, a m\u00e9s de traslladar l\u2019organitzaci\u00f3 tribal basada en la segmentareitat a partir de la qual es crearen les llars andalusines basades en grups familiars. D\u2019aquests llinatges van apar\u00e8ixer molts top\u00f2nims iniciats en Beni- (fill de), dels quals nom\u00e9s al Pa\u00eds Valenci\u00e0 en l\u2019actualitat en podem trobar m\u00e9s de 500. Els amazics van tenir un paper fonamental en la creaci\u00f3 de les poblacions rurals, els sistemes hidr\u00e0ulics com el reg d\u2019Horta i l\u2019intercanvi regional de caire tribal entre agricultors i ramaders.<\/p>\n\n\n\n Finalment, a partir del segle XI, les tribus amazigues andalusines perderen el control pol\u00edtic i foren sotmeses al califat, moment en qu\u00e8 es constat\u00e0 la destribalitzaci\u00f3 de la societat andalusina; fins que al segle XIII tingu\u00e9 lloc la conquesta catalanoaragonesa, amb Jaume I.<\/p>\n\n\n\n Aquesta introducci\u00f3 hist\u00f2rica esdev\u00e9 necess\u00e0ria per tal de contextualitzar part del nostre llinatge, i allunyar-nos d\u2019un prisma etnoc\u00e8ntric i assimilador. La hist\u00f2ria \u00e9s viva i ens retorna als or\u00edgens, en tant que els amazics tornen a ser majoria a la vessant mediterr\u00e0nia nord.<\/p>\n\n\n\n Retorn dels amazics a Catalunya: des del Rif i l\u2019As\u00e0mmer<\/strong><\/p>\n\n\n\n Ens situem a la d\u00e8cada del 1970 quan les primeres persones emigrades des del Marroc arriben a Catalunya, fonamentalment homes i amb l\u2019objectiu inicial de poder traspassar a altres pa\u00efsos europeus, com Fran\u00e7a. No obstant aix\u00f2, la prosperitat laboral i les condicions de vida a Catalunya fomenten l\u2019assentament de la poblaci\u00f3 marroquina a zones urbanes i properes a la regi\u00f3 metropolitana de Barcelona<\/a>. A partir dels anys 90, el col\u00b7lectiu de persones marroquines a Catalunya resulta representatiu en comparaci\u00f3 amb la resta de l\u2019Estat i fins l\u2019any 2000 es descriu com una migraci\u00f3 masculina motivada per les oportunitats laborals. A partir d\u2019aleshores es comencen a produir de forma significativa els primers reagrupaments familiars. Ser\u00e0 entre 2008 i 2012 que la pres\u00e8ncia de persones marroquines a Catalunya sigui m\u00e9s nombrosa. Les \u00faltimes dades disponibles de l\u2019IDESCAT, de l\u2019any 2020, indiquen que el nombre de persones de nacionalitat marroquina a Catalunya arribava a 238.003<\/a>, tot i que aquestes dades no tenen en compte les persones que han nascut ja a Catalunya i\/o s\u2019hi han nacionalitzat.<\/p>\n\n\n\n Els primers marroquins que n\u2019arriben<\/a> provenen principalment de la zona del Rif i s\u2019instal\u00b7len primerament a Barcelona, traslladant-se despr\u00e9s a comarques com Osona, el Maresme i l\u2019Empord\u00e0. Posteriorment n\u2019arriben d\u2019altres zones com la d\u2019As\u00e0mmer (sud-est marroqu\u00ed), els quals troben com a lloc d\u2019assentament el Llobregat, el Vall\u00e8s Occidental i el Baix Ebre. No hi ha dades estad\u00edstiques que ho confirmin, per\u00f2 diferents entitats que representen el col\u00b7lectiu i el Departament d\u2019Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya considera que dos ter\u00e7os dels marroquins que viuen a Catalunya s\u00f3n procedents de zones amazig\u00f2fones, com les que s\u2019han esmentat.<\/p>\n\n\n\n El fet que la major part de persones que provenen del Marroc siguin amazig\u00f2fones fa que l\u2019amazic es consideri la tercera llengua m\u00e9s parlada a Catalunya, despr\u00e9s del catal\u00e0 i el castell\u00e0. L\u2019amazic \u00e9s una llengua que es transmet principalment de forma oral, des de les rutes transhumanes de la Tamazgha \u2013que compr\u00e8n des de les Illes Can\u00e0ries fins l\u2019oasi de Siwa a Egipte, i des de la Mediterr\u00e0nia fins al Sahel\u2013, passant per l\u2019\u00e8poca andalusina a la Pen\u00ednsula i fins fa menys de deu anys, quan va oficialitzar-se al Marroc i a Alg\u00e8ria. Aquests dos pa\u00efsos actualment l\u2019ensenyen a les escoles i es reconeix a l\u2019administraci\u00f3 per\u00f2 continua estant molt relegada a l\u2019\u00e0mbit informal<\/a>.<\/p>\n\n\n\n Trets culturals i identitaris dels amazics<\/strong><\/p>\n\n\n\n Els amazics representen llengua, tradici\u00f3 i maneres de fer que difereixen d\u2019altres cultures que han poblat el nord d\u2019\u00c0frica, com l\u2019\u00e0rab. Conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aquest desconeixement social i institucional s\u2019assimila que totes les persones d\u2019origen marroqu\u00ed parlen l\u2019\u00e0rab, s\u00f3n \u00e0rabs i alhora musulmanes. Si b\u00e9 \u00e9s cert que la majoria d\u2019amazics s\u00f3n originaris o tenen arrels de pa\u00efsos tradicionalment musulmans i, per tant practiquen l\u2019islam, els seus costums i tradicions m\u00e9s ancestrals s\u00f3n considerats preisl\u00e0mics i fora dels c\u00e0nons religiosos.<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/converses.centreacaf.org\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/MAPA-LLENGUA-AMAZIGA.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n