Un projecte de paisatgisme sonor<\/strong><\/p>\n\n\n\n Fonografies<\/em>\u00e9s un projecte promogut pel Departament d\u2019Antropologia Cultural del Centr<\/em>e destinat a l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019un mapeig sonor, per ara, del terme municipal de Vila-real. Un mapeig basat en l\u2019enregistrament, de la manera m\u00e9s intensiva possible, d\u2019aquells sons que conformen el paisatge sonor del municipi i voltants.<\/p>\n\n\n\n Per fer-ho ens recolzem, com no podia ser d\u2019altra manera, en els models que, a partir dels anys setanta del segle passat, han anat conformant i redefinint la noci\u00f3 de paisatge sonor <\/a><\/em>(Soundscape<\/em>), concepte que referencia la captaci\u00f3 d\u2019entorns sonors tal i com es presenten, \u00e9s a dir, a trav\u00e9s d\u2019una captaci\u00f3 \u201cen brut\u201d que pret\u00e9n recopilar tots i cadascun dels sons que caracteritzen un lloc, que hi formen part. Una captaci\u00f3, per altra banda, que confronta \u2013i que intencionadament confrontarem\u2013 amb la perspectiva que el subjecte, en tant habitant d\u2019aquest espai, obt\u00e9.<\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed, parlar de paisatgisme sonor<\/em> no \u00e9s nom\u00e9s al\u00b7ludir a un mode de descriure l\u2019entorn, \u00e9s tamb\u00e9 una manera de relacionar-se amb ell, un posicionament davant la circumst\u00e0ncia, en tant implica, nom\u00e9s pel fet de considerar-la a trav\u00e9s de la seva sonoritat, una manera espec\u00edfica i diferenciada d\u2019atendre-la, posant l\u2019accent en una forma poc tractada d\u2019entendre la relaci\u00f3 individu-entorn. Al temps, per aquest contrast entre all\u00f2 que hi ha i all\u00f2 que l\u2019habitant hi capta, permet desxifrar la manera com els sons arriben a formar part del nostre camp de \u201cpropietat\u201d, la manera com son captats i interpretats per l\u2019individu, o per la societat en conjunt.<\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed, a l\u2019estela del Soundwalking<\/a><\/em> de Westerkamp (1974), el concepte paisatge sonor<\/em> referir\u00e0 a l\u2019entorn actual en el qual vivim, tant entorns rurals com urbans, fent-ho amb una intenci\u00f3 clarament descriptiva que no exclou del seu abast la vessant m\u00e9s est\u00e8tica, \u00e9s a dir, aquelles construccions abstractes o muntatges sonors, particularment creats en entorns artificials, que permeten composar narratives que transcendisquen els elements netament anal\u00edtics. El concepte, doncs, emparar\u00e0 aspectes que van des d\u2019una an\u00e0lisi de la relaci\u00f3 entre persones i entorns \u2013el que es coneix com a ecologia dels paisatges sonors o ecologia ac\u00fastica<\/a><\/em>\u2013, fins a la creaci\u00f3, millora i modelatge dels mateixos \u2013a trav\u00e9s dels anomenats dissenys de paisatge sonor\u2013.<\/p>\n\n\n\n “A muscles de gegants”<\/strong><\/p>\n\n\n\n Des que en 1974, sota el marc del programa World Soundscape Project<\/em> (WSP)<\/a>, Murray Schafer emprara el terme Soundscape<\/em> en els seus estudis<\/a>, s\u2019han produ\u00eft incomptables aproximacions a l\u2019enregistrament i an\u00e0lisi dels sons ambientals. Treballs que han compr\u00e8s des de la vessant m\u00e9s cient\u00edfica \u2013mesurant nivells de soroll i l\u2019afectaci\u00f3 que hi tenen en el comportament dels seus habitants\u2013 fins les m\u00e9s etnogr\u00e0fiques o antropol\u00f2giques \u2013reflectint que \u00e9s all\u00f2 que s\u2019escolta i la responsabilitat humana en aquesta creaci\u00f3 i comprensi\u00f3 del soroll\u2013, tot plegat sense deixar de contemplar expressions de caire art\u00edstic com la composici\u00f3 de m\u00fasica acusm\u00e0tica<\/a> o instal\u00b7lacions sonores que permeten l\u2019experimentaci\u00f3 amb paisatges artificials.<\/p>\n\n\n\n Entre les fites m\u00e9s notables trobem, a finals dels 60, la fundaci\u00f3, per part de Schafer, del World Forum of Acoustic Ecology<\/em> (WFAE)<\/a>, un punt d\u2019encontre on donar veu conjunta a la preocupaci\u00f3 que comen\u00e7ava a suposar el r\u00e0pid augment de soroll al m\u00f3n. El WFAE posava l\u2019accent en la relaci\u00f3 entre subjecte i sons i comen\u00e7\u00e0 a analitzar qu\u00e8 passa quan el so canvia o s\u2019incrementa, \u00e9s a dir, com afecta al comportament de les persones, dels \u00e9ssers vius en general, i correlaciona amb la qualitat de vida; alhora, com fer per orientar una postura concentrada i positiva vers la construcci\u00f3 de paisatges m\u00e9s amables amb els \u00e9ssers que hi habiten. No cal dir que el WFAE represent\u00e0 una fita, un punt de partida amb qu\u00e8 refor\u00e7ar la legitimitat per a l\u2019estudi dels sons provocant, mitjan\u00e7ant l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019ingents processos narratius, una reflexi\u00f3 profunda sobre els h\u00e0bits quotidians de l\u2019escolta i del comportament en general.<\/p>\n\n\n\n Aquell fenomen don\u00e0 peu a un seguit d\u2019investigacions, cada cop m\u00e9s formals, sobre paisatgisme sonor, un \u00e0mbit que es torn\u00e0 molt fruct\u00edfer a partir de les acaballes dels 80, on destaquen la psicoac\u00fastica<\/em><\/a> amb Blauert (1983) i els estudis dels espais p\u00fablics<\/a> d’Anphoux, amb els quals, entrada la d\u00e8cada dels 90, s\u2019arrib\u00e0 a qu\u00e8 institucions com l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut i el Parlament Europeu emeteren sengles reglamentacions per a regular la contaminaci\u00f3 ac\u00fastica en medis naturals i urbans.<\/p>\n\n\n\n El canvi de segle vingu\u00e9 acompanyat per un important gir humanista i ecologista en els treballs ac\u00fastics. Realcem els treballs d’Auge (1992)<\/a>, qui sostenia que el so d\u2019un lloc \u00e9s un espai relacional i hist\u00f2ric; o Sloterdijk (2001)<\/a>, per a qui els grups socials estan formats per persones que escolten juntes i on els sons formen part de la identitat de les comunitats. No trigaren els sons en ser considerats una font etnogr\u00e0fica de pes, equiparant-se amb l\u2019habitual oralitat. Tamb\u00e9 destacables foren els treballs de Krause (1993) amb la seva hip\u00f2tesi del nitxol ac\u00fastic (ANH)<\/em><\/a> per la qual cada animal ocupa un espectre ac\u00fastic que interfereix en la resta d\u2019esp\u00e8cies en una mena d\u2019equilibri, fins que l\u2019antropolitzaci\u00f3 de la natura pressiona l\u2019harmonia natural alterant-los amb conseq\u00fc\u00e8ncies catastr\u00f2fiques per a l\u2019adaptaci\u00f3, una fita que convertia l\u2019an\u00e0lisi del so en un par\u00e0metre d\u2019avaluaci\u00f3 de la qualitat ecol\u00f2gica<\/em> d\u2019un entorn.<\/p>\n\n\n\n Ja instal\u00b7lats ja en el segle XXI, tot seguint la manera de fer que inaugur\u00e0 Schafer, s\u2019han anat establint noves formes de treball, cada cop m\u00e9s consolidades, on l\u2019etnografia i les composicions dels paisatges venen de la m\u00e0 del treball cient\u00edfic i art\u00edstic no sols per analitzar el medi, sin\u00f3 per recon\u00e8ixer i transformar el mon-de-la-vida<\/em> que habitem<\/em>, coordenades des de les que pret\u00e9n moure\u2019s aquest projecte que us presentem.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Recon\u00e8ixer els entorns a trav\u00e9s dels sons<\/strong><\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed, amb Fonografies<\/em>, des del Centre volem sumar-nos a aquests treballs i posar en valor la import\u00e0ncia de prendre consci\u00e8ncia dels entorns sonors i de la relaci\u00f3 que mantenim amb ells. Coincidim amb Attali quan diu que hi ha que aprendre a jutjar i estudiar les societats \u2013tamb\u00e9\u2013 pels seus sons i sorolls, no tant per les estad\u00edstiques, ja que un poble no \u00e9s nom\u00e9s all\u00f2 del que n\u2019\u00e9s conscient. Mapetjar els sons permet, entre d\u2019altres, recollir i exposar en primer pla<\/em> no nom\u00e9s all\u00f2 que ja sabem sobre nosaltres, sin\u00f3 all\u00f2 que inevitablement conforma eixe fons de desatenci\u00f3 que habitem i que no tenim temps ni intenci\u00f3 d\u2019atendre, fins al punt que se\u2019ns \u201coblida\u201d la seva pres\u00e8ncia. Per\u00f2 tot hi deixa empremta i tot n\u2019ocupa un lloc, tamb\u00e9 ac\u00fasticament. Encara que no parem esment a determinats sons, aquests hi son, i ens afecten de la mateixa manera, i a ning\u00fa li \u00e9s estrany que la nostra \u00e9s una societat atape\u00efda ac\u00fasticament, alguns sons agradables, per\u00f2 tamb\u00e9 els hi ha de molestos que ben b\u00e9 podr\u00edem qualificar com a pol\u00b7luci\u00f3 ac\u00fastica. En qualssevol dels casos, sons que ens sotmeten a una sobreexposici\u00f3 que, de manera costant, ens empenta a la filtraci\u00f3 cont\u00ednua, for\u00e7ant la nostra capacitat atencional i cognoscitiva, com tamb\u00e9 condicionant la concepci\u00f3 que acabem albergant del nostre entorn de vida, del \u201cm\u00f3n propi\u201d. Per aix\u00f2, con\u00e8ixer i analitzar com sona, en cru, els nostres entorns, com es mouen i evolucionen els n\u00ednxols ac\u00fastics, resulta fonamental per con\u00e8ixer \u2013o recon\u00e8ixer\u2013 com acabem per concebre\u2019ls i quin lloc hi ocupem en ells \u2013o haur\u00edem d\u2019ocupar\u2013.<\/p>\n\n\n\n Deixem, per\u00f2, a criteri de cadasc\u00fa les valoracions que de les dades obtingudes es puguen derivar. Nosaltres, aqu\u00ed, ens circumscrivim a una vessant merament descriptiva, oferint el mapeig d\u2019un territori determinat \u2013Vila-real\u2013 per tal que les generacions presents \u2013a trav\u00e9s del nostre web<\/a>\u2013 com les vinents \u2013agra\u00efm a l\u2019Arxiu municipal de Vila-real la seva col\u00b7laboraci\u00f3 per aix\u00f2\u2013 puguen acudir a les dades i esgrimir les seves reflexions, establir els corresponents debats i orquestrar, en cas que aix\u00ed ho consideren, les iniciatives estimen oportunes. Iniciativa que, ens temem, aviat pot tornar-se exig\u00e8ncia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Un projecte de paisatgisme sonor<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":108,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[14,17],"class_list":["post-77","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categoria","tag-ecologia","tag-paisatge-sonor"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/77","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=77"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/77\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":128,"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/77\/revisions\/128"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/108"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=77"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=77"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=77"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/converses.centreacaf.org\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/Sin-titulo.png\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/converses.centreacaf.org\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/Sin-titulo-2.png\")
<\/figure>\n\n\n\n