{"id":84,"date":"2022-03-21T06:17:00","date_gmt":"2022-03-21T06:17:00","guid":{"rendered":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/?p=84"},"modified":"2022-09-30T13:58:03","modified_gmt":"2022-09-30T13:58:03","slug":"alqueries-de-les-solades","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/2022\/03\/21\/alqueries-de-les-solades\/","title":{"rendered":"Alqueries de les Solades"},"content":{"rendered":"\n

De masos i alqueries<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Per comen\u00e7ar a parlar de les Alqueries de les Solades caldr\u00e0 primer explicar qu\u00e8 entenem per alqueria.<\/p>\n\n\n\n

El Diccionari Catal\u00e0 Valenci\u00e0 Balear<\/em> de moss\u00e8n Alcover defineix l’alqueria com una “casa de camp amb terra de conreu”. Esta definici\u00f3 \u00e9s molt semblant a la de mas, definit com una “casa de camp on habiten els conradors d\u2019una finca r\u00fastica, i aquesta mateixa finca”. La difer\u00e8ncia per tant entre una i altra se\u2019n deriva de l\u2019origen del mot; \u00e0rab en el primer cas i llat\u00ed en el segon.<\/p>\n\n\n\n

El diccionari de l\u2019Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua per\u00f2 en d\u00f3na un significat lleugerament diferent. Aix\u00ed defineix l\u2019alqueria com una “explotaci\u00f3 agr\u00e0ria tradicional integrada per una casa de camp amb diverses depend\u00e8ncies, amb terrenys de conreu especialment de regadiu” mentre que mas el defineix com explotaci\u00f3 agr\u00e0ria tradicional integrada per una casa de camp amb diverses depend\u00e8ncies i per les pastures, les terres de conreu i els boscos que t\u00e9 adscrits.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed trobem que la difer\u00e8ncia entre alqueria i mas no nom\u00e9s \u00e9s per l\u2019origen etimol\u00f2gic de la paraula sin\u00f3 tamb\u00e9 pel lloc on est\u00e0 situada de manera que com ja apuntava Mundina<\/a> al segle XIX “en esta provincia se entiende por Alquer\u00eda la casa destinada a los usos de labranza y que radica en tierras de regad\u00edo o huerta; y Mas\u00eda, Mas o Masada la casa enclavada en terreno de secano”<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Esta \u00e9s tamb\u00e9 la denominaci\u00f3 tradicional a Vila-real on s\u2019anomenen alqueries (i alquerietes) les edificacions disperses existents a l\u2019horta tradicional regada pel riu de Millars mentre que reben l\u2019apelatiu de mas (masada si \u00e9s m\u00e9s gran i maset si \u00e9s m\u00e9s menut) les construccions similars edificades a les partides del sec\u00e0 tradicional. Seran per tant dos denominacions per a un \u00fanic fenomen d\u2019habitat dispers entre els nuclis de poblaci\u00f3 concentrada.<\/p>\n\n\n\n

Generalment les alqueries i masos han estat edificis grans, propietat de grans terratinents sovint absentistes i on vivien els estatgers o casers que eren qui cultivaven les terres i cuidaven dels edificis. Els propietaris tenien reservades les habitacions principals per a quan s\u2019allotjaven en elles, generalment a l\u2019estiu.<\/p>\n\n\n\n

Els casalicis mitjans normalment estaven habitats per fam\u00edlies modestes que no disposaven de casa al poble mentre que les construccions m\u00e9s menudes eren utilitzades com a habitatge temporal durant els treballs agr\u00edcoles o a l\u2019estiu per a fugir de la calor. Estes darreres seran anomenades alquerietes o masets<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Abans de la conquesta cristiana a la Plana nom\u00e9s hi havia una ciutat que meresquera eixe nom: Borriana. Als voltants hi havia un seguit de castells o viles fortificades com Onda, Castell\u00f3 o Nules (l\u2019actual Vilavella). Les terres de la Plana les treballaven llauradors que vivien en tota una s\u00e8rie d\u2019alqueries; \u00e9s a dir, cases a\u00efllades o, en la major part dels casos, grups d\u2019unes poques cases, i que no mereixien el t\u00edtol de vila o ciutat.<\/p>\n\n\n\n

Durant els primers anys de la conquesta i repoblament conviuran doncs algunes antigues alqueries musulmanes amb les noves viles creades pels cristians (segurament damunt d\u2019antigues alqueries). Aix\u00ed, dins del terme de Vila-real pod\u00edem trobar antigues alqueries escampades per l\u2019horta envoltades de terres de conreu que pertanyien a grans propietaris que no les cultivaven directament. Estes aniran disminuint en dimensions i quantitat durant l\u2019edat mitjana i moderna i nom\u00e9s a partir del segle XIX i XX se\u2019n construiran de noves sent estes les que encara es conserven<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Les alqueries de les solades<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Ara que ja tenim clar qu\u00e8 \u00e9s i qu\u00e8 no una alqueria cal delimitar l\u2019espai ressenyat: les Solades.<\/p>\n\n\n\n

A l\u2019horta de Vila-real hi havia tres grans partides d\u2019horta i tres m\u00e9s de sec\u00e0. Les primeres eren, de nord a sud, Solades, Carinyena i Cap de terme; i les segones Madrigal, Pinella i Pla Red\u00f3<\/a>. Trobarem alqueries a les tres primeres que conformen l\u2019horta tradicional regada pel Millars. De fet on m\u00e9s alqueries hi havia era a l\u2019extrem sud del terme, a la partida de Cap de Terme, en ser esta la m\u00e9s allunyada del nucli urb\u00e0. Al cap de Terme hi havia no nom\u00e9s alqueries sin\u00f3 tamb\u00e9 pobles, grups de diverses cases pertanyents a un senyor com ser\u00e0 el cas de Bellaguarda, Bonretorn i Bonastre que seran l\u2019origen de l\u2019actual municipi de les Alqueries<\/a>. <\/p>\n\n\n\n

Les Solades prenen el nom del car\u00e0cter al\u00b7luvial<\/a> de la seua terra, situada a la vora del riu de Millars i formada per les diferents solades de terra portades pel riu. Esta partida, prop de la vila i a la vora del riu no \u00e9s la qu\u00e8 m\u00e9s alqueries ha tingut tradicionalment donada la proximitat al poble que permetia despla\u00e7ar-se f\u00e0cilment a treballar la terra, tot i aix\u00f2 encara queden algunes alqueries grans i, sobretot, moltes alquerietes menudes escampades arreu de la mateixa tot i qu\u00e8 algunes com la de Ramos o la Maiorasga<\/a> ja no hi s\u00f3n engolides pel creixement urb\u00e0. A m\u00e9s cal destacar l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019Horts, qu\u00e8 \u00e9s com s\u2019anomenaven les alqueries m\u00e9s properes al poble i destinades a un \u00fas m\u00e9s residencial, de tots ells nom\u00e9s dos han sobreviscut al creixement urb\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

ALQUERIES<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Alqueria de la Monja<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019alqueria de la Monja<\/a> est\u00e0 situada a la partida de Solades, a prop del tercer sedeny i de l\u2019actual carretera de Vila-real a Borriana, i \u00e9s una de les m\u00e9s antigues que resten encara en peu al terme municipal. Dalt de la porta d\u2019entrada hi ha la data de 1729, data d\u2019una possible reforma per b\u00e9 que segurament part del casalici \u00e9s del segle anterior.<\/p>\n\n\n\n

La seua estructura<\/a> \u00e9s compacta per\u00f2 complexa, resultat de diferents ampliacions al llarg del temps presentant per tant difer\u00e8ncies constructives importants amb murs de t\u00e0pia valenciana, ma\u00e7oneria o rajola, i una distribuci\u00f3 on es distingeix un habitatge m\u00e9s important per als amos i un de m\u00e9s modest per als estatgers o arrendataris que treballaven les terres. A l\u2019interior encara conserva mostres de pintura mural en diverses estances de la zona m\u00e9s noble.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019alqueria destaca per la seua forma massissa sobre les terres que l\u2019envolten i va donar nom a una subpartida de \u201cl\u2019alqueria de la Monja\u201d ja des del segle XIX<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Alqueria de Mar\u00edn<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019Alqueria de Mar\u00edn es troba situada en el cam\u00ed Vora Riu en la subpartida del Muntanyar. Aquesta construcci\u00f3 de l\u2019\u00e8poca contempor\u00e0nia, juntament a la propietat de 42 fanecades, pertanyia a la familia Trenors<\/a> de Val\u00e8ncia que tenia en propietat bona part de la marge dreta del riu Millars.<\/p>\n\n\n\n

La planta baixa era per a \u00fas dels casers o estatgers, que eren els treballadors de les terres, i presenta una primera planta reservada a l\u2019\u00fas dels propietaris, encara que nom\u00e9s utilitzada en moments puntuals. Esta ser\u00e0 la distribuci\u00f3 habitual de la majoria de les grans propietats a partir del segle XVIII.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s m\u00e9s, presenta elements decoratius com cer\u00e0mica arquitect\u00f2nica en torre i acc\u00e9s, motllures a les finestres d\u2019estil neocl\u00e0ssic, pintura parietal a la fa\u00e7ana principal de tonalitat verda amb imitacions de pedres treballades i banda blanca.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Alqueria de Peir\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Situada al Quart Sedeny, esta alqueria \u00e9s una de les escasses mostres relativament ben conservades de l’arquitectura rural en l’Edat Moderna en el nostre terme. En l’actualitat \u00e9s propietat de la Comunitat de Regants<\/a> que l’ha rehabilitada en el conjunt de la parcel\u00b7la rural on t\u00e9 instal\u00b7lada la bassa i cap\u00e7al de reg per degoteig de les Solades.<\/p>\n\n\n\n

La seua construcci\u00f3 pot situar-se en la segona meitat del segle XVIII, a partir de la data de 1765 que consta en una de les peces de la volada de rajoles en la seua fa\u00e7ana principal i que segurament correspon a la finalitzaci\u00f3 de l’edificaci\u00f3, o almenys a la del descobriment de la seua teulada de dos aiguavessos. L’alqueria consta de dos cossos adossats, el major dels quals \u00e9s de planta rectangular i dues altures ben diferenciades en la superior de les quals apareix un entresolat de fusta destinat a graner o magatzem. El segon cos, m\u00e9s baix, estava destinat a corral i quadres, en un principi amb un pati tancat per un mur, ara desaparegut, connectat amb les quadres per dos arcades, soluci\u00f3 gens habitual a les alqueries de l\u2019horta i m\u00e9s t\u00edpica de les explotacions ramaderes dels secans interiors<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Alqueria de Moss\u00e9n Benito<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Es tracta d\u2019una alqueria de mida mitjana, situada al cam\u00ed Almassora. La construcci\u00f3 \u00e9s de ma\u00e7oneria i fusta, quadrada, d\u2019un pis, amb un porxe al davant de la planta baixa i una torreta oberta en la part superior (segon pis). Tenia un xicotet oratori. La construcci\u00f3 \u00e9s contempor\u00e0nia, segurament de finals del segle XIX. Fou anomenada tamb\u00e9 alqueria de na Conxa<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

En esta alqueria Moss\u00e9n Benito Traver, prevere, m\u00fasic, mestre de m\u00fasica, historiador i, en una paraula, intel\u00b7lectual vila-realenc de finals de segle XIX i principi del XX<\/a>, segons la tradici\u00f3 va escriure bona part del seu llibre Historia de Villarreal<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

A banda d\u2019estes poques que hem ressenyat tamb\u00e9 hi ha escampades arreu de la partida centenars d\u2019alqueries i alquerietes mitjanes i menudes, sovint conegudes simplement amb el nom o malnom del propietari actual o recent i que tamb\u00e9 van servir d\u2019habitatge fins a fa poques d\u00e8cades a fam\u00edlies molt humils durant tot l\u2019any, o van ser usades com a llocs d\u2019estiueig per a fugir de la calor del poble per les fam\u00edlies m\u00e9s modestes.<\/p>\n\n\n\n

Moltes d\u2019elles estan constru\u00efdes amb tova o “pastons“<\/sup><\/a> per ser el fang el material m\u00e9s abundant mentre que la pedra \u00e9s quelcom estrany a tota la partida de les Solades de manera que tota la qu\u00e8 s\u2019hi troba s\u2019ha portat de fora. Estes alqueries de tova solen estar revestides d\u2019una llu\u00efda de morter de cal\u00e7 que protegeix les parets de les inclem\u00e8ncies del temps i que, quan cau, fa que r\u00e0pidament s\u2019erosionen i s\u2019assolen les alqueries.<\/p>\n\n\n\n

Hi ha tamb\u00e9 alqueries on, al reformar-les al cap dels anys, s\u2019han anat substituint les parets de tova per d\u2019altres de pedra o de rajola de manera que podem trobar-ne dels tres tipus.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

A tall de conclusi\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Com hem vist l\u2019horta de Vila-real i la partida de les Solades ha estat habitada de ben antic i testimoni d\u2019eixe poblament queden encara un seguit de construccions, algunes senyorials i d\u2019altres m\u00e9s modestes, escampades per tota ella. Totes elles formen part del patrimoni hist\u00f2ric local d\u2019una o altra manera i, si b\u00e9 no \u00e9s possible conservar-les totes si seria interessant preservar per a la posteritat, almenys, les m\u00e9s destacades i un exemple significatiu de la resta.<\/p>\n\n\n\n

La millor manera de preservar un edifici \u00e9s que continue en \u00fas i, si \u00e9s possible, en la mateixa funci\u00f3 per a la qu\u00e8 es va concebre com \u00e9s el cas de l\u2019Hort de Puchol. En cas contrari tenim l\u2019Hort de Polo, l\u2019alqueria del Rosari o la de Peir\u00f3 que tenen un nou \u00fas que mant\u00e9 la utilitat de l\u2019edificaci\u00f3 encara que no siga amb la funci\u00f3 per a la qual es va concebre. Per desgr\u00e0cia la resta d\u2019edificacions ressenyades no tenen cap \u00fas actualment i eixa \u00e9s la seua principal amena\u00e7a perqu\u00e8 les figures de protecci\u00f3 per si soles no ajuden a la conservaci\u00f3 del patrimoni tal com podem vore en d\u2019altres elements protegits del terme municipal.<\/p>\n\n\n\n

Esperem amb aquestes ratlles contribuir al coneixement del patrimoni, pas previ a valorar-lo i respectar-lo i que aix\u00f2 ajude a la seua conservaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un cas de gesti\u00f3 del patrimoni<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":106,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[21,20],"class_list":["post-84","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categoria","tag-mon-rural","tag-patrimoni"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/84","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=84"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/84\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":138,"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/84\/revisions\/138"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/106"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=84"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=84"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=84"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}