{"id":93,"date":"2022-03-21T04:29:00","date_gmt":"2022-03-21T04:29:00","guid":{"rendered":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/?p=93"},"modified":"2022-09-30T13:56:44","modified_gmt":"2022-09-30T13:56:44","slug":"desaparicio-de-varietats-tradicionals-un-malbaratament-millenari-de-temps-i-patrimoni","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/2022\/03\/21\/desaparicio-de-varietats-tradicionals-un-malbaratament-millenari-de-temps-i-patrimoni\/","title":{"rendered":"Desaparici\u00f3 de varietats tradicionals, un malbaratament mil\u00b7lenari de temps i patrimoni"},"content":{"rendered":"\n

S\u2019estima que des de que la producci\u00f3 agr\u00edcola va deixar de destinar-se a mercats locals per a introduir-se en una xarxa internacional d\u2019exportaci\u00f3 d\u2019aliments s’han perdut el 75% de les varietats de totes les esp\u00e8cies conreades al planeta<\/a>. Totes estes varietats havien sigut el resultat de milers anys de selecci\u00f3 per part dels llauradors i d\u2019adaptaci\u00f3 de les plantes a les condicions clim\u00e0tiques i a la millora dels sistemes de conreu. Per tant, despr\u00e9s d\u2019un llargu\u00edssim proc\u00e9s de selecci\u00f3, les varietats obtingudes havien passat a formar part del patrimoni hum\u00e0 i tenien un valor incalculable generat per generacions i generacions de persones que les havien fet seues. \u00c9s dif\u00edcil fer-se a la idea que tota eixa feina s\u2019haja perdut sense remei.<\/p>\n\n\n\n

Sense pr\u00e0cticament ser conscients, els genetistes ancestrals havien creat varietats que anaven associades a una manera de fer i a un medi determinat. Havien observat les plantes que conreaven, havien triat les que els semblaven millors i havien establert les t\u00e8cniques de cultiu m\u00e9s adients per a obtenir la major quantitat d\u2019aliments per al seu sosteniment. Havien modificat el medi per a traure\u2019n profit i amalgamaven un coneixement profund de l\u2019entorn que els acollia. En els nostres dies dir\u00edem que tenien al seu patrimoni el material vegetal perfectament adaptat i el know-how<\/em> per a la seua explotaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Cap als sistemes de producci\u00f3 industrial<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Les varietats tradicionals s\u2019han seleccionat per un ideotipus determinat que la comunitat considera ideal. Entre les caracter\u00edstiques que fan interessant una varietat en trobem tant de morfol\u00f2giques \u2013com la forma del fruit\u2013, fenol\u00f2giques \u2013com l\u2019\u00e8poca de recol\u00b7lecci\u00f3\u2013 o aspectes agron\u00f2mics \u2013com resist\u00e8ncia a plagues\u2013.<\/p>\n\n\n\n

La decisi\u00f3, m\u00e9s o menys volunt\u00e0ria, d\u2019encaminar-se cap a un sistema de producci\u00f3 agr\u00edcola dirigit a l\u2019agroind\u00fastria i a un mercat productiu global no sols ha introdu\u00eft nou material gen\u00e8tic en l\u2019agrosistema, sin\u00f3 que ha vingut acompanyat de noves t\u00e8cniques que han arraconat el saber popular agrari i han introdu\u00eft una gran quantitat d\u2019insums i t\u00e8cniques que no eren necess\u00e0ries ni conegudes en el passat. Per altra banda, a vistes de la majoria de la poblaci\u00f3 occidental del segle XXI, la cultura lligada al coneixement agrari \u00e9s menystinguda sense adonar-se\u2019n que ha sigut la base per aconseguir la majoria de les fites que la humanitat s\u2019ha anat marcant. M\u00e9s encara, l\u2019observaci\u00f3 i estudi dels problemes agraris han sigut precursors o han estat involucrats en el desenvolupament d\u2019\u00e0rees del coneixement tant en boga en els nostres dies com el m\u00e0rqueting o el m\u00e9s popular dels camps cient\u00edfics en aquests mesos de pand\u00e8mia: la virologia.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed, per exemple, la industrialitzaci\u00f3 agr\u00e0ria ha derivat en grans extensions de monocultiu amb el subseg\u00fcent increment de les poblacions d\u2019insectes o fongs associades a eixe cultiu, ja que tenen a l\u2019abast una gran quantitat de conreu susceptible de ser atacat, convertint-se en plagues i malalties dif\u00edcils de controlar. La soluci\u00f3 proporcionada pel model modern \u00e9s la utilitzaci\u00f3 de tractaments qu\u00edmics contra eixes plagues i malalties amb productes que, sobretot en el moment d\u2019establir el nou ordre agrari, eren poc respectuosos amb la fauna \u00fatil que controlava els diversos par\u00e0sits en un entorn diversificat. Com a resultat, les poblacions de plagues controlades naturalment es disparen arribant a produir grans danys econ\u00f2mics a les plantacions.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Conservaci\u00f3 i patrimonialitzaci\u00f3 de varietats locals<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Resulta paradoxal que en el proc\u00e9s de modernitzaci\u00f3 de l\u2019agricultura s\u2019hagen produ\u00eft dos tipus de p\u00e8rdues de patrimoni: el material, per l\u2019extinci\u00f3 de les llavors tradicionalment conreades a diferents parts del m\u00f3n; i l\u2019immaterial, per l\u2019oblit de la saviesa associada al cultiu tradicional.<\/p>\n\n\n\n

La comunitat cient\u00edfica, tant les persones que treballen a les institucions p\u00fabliques com privades, fa molts anys que son conscients de la necessitat de conservar la gran quantitat de varietats locals que existeixen. Pot ser que per un motiu inicial molt pragm\u00e0tic com \u00e9s saber que al genotipus de les varietats seleccionades durant la historia de la humanitat resideixen solucions per als problemes del present i, m\u00e9s encara, totes les q\u00fcestions que estan per vindre en un futur cada dia m\u00e9s incert.<\/p>\n\n\n\n

Front a la conscienciaci\u00f3 per la conservaci\u00f3 del material vegetal, malauradament, el saber popular no s\u2019ha vist com a un recurs tant valu\u00f3s. Sense dubte, la industrialitzaci\u00f3 de l\u2019agricultura ha fet menys valuosa la saviesa lligada al maneig de les varietats tradicionals i ha trencat la transmissi\u00f3 d\u2019eixos coneixements de generaci\u00f3 a generaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Per a la conservaci\u00f3 de les varietats tradicionals s\u2019han creat bancs de llavors<\/a>. En un principi la idea era mantenir els gens existents per obtenir varietats m\u00e9s productives, amb m\u00e9s conservaci\u00f3 i condicions per a ser transportades a gran distancies, amb caracter\u00edstiques organol\u00e8ptiques (sabors, aromes, colors o textura) acceptades pels mercats locals o internacionals i l\u2019adaptabilitat ja aconseguides. D\u2019altra banda, el manteniment de les varietats tradicionals com a tal, per l\u2019\u00fas dels llauradors locals preservant-les de la desaparici\u00f3 per la falta d\u2019\u00fas o una hipot\u00e8tica cat\u00e0strofe, \u00e9s una missi\u00f3 cada vegada m\u00e9s important. En definitiva els bancs de llavors s\u00f3n una \u201cc\u00f2pia de seguretat\u201d de la biodiversitat per a crear noves varietats i conservar les existents.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Banc de germoplasma de la COMAV-UPV<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Als bancs de llavors poden existir tant varietats cultivades com varietats silvestres que siguen d\u2019inter\u00e8s per les seues formes d\u2019adaptabilitat al medi. Tamb\u00e9 poden tindre dos tipus de conservaci\u00f3: in situ<\/em> quan la conservaci\u00f3 es fa mitjan\u00e7ant el conreu de les varietats en les zones origin\u00e0ries o en parcs naturals segons la naturalesa de les esp\u00e8cies; o ex situ<\/em>, si la conservaci\u00f3 es fa fora del medi natural en col\u00b7leccions ja siga de plantes adultes conreades \u2013en el cas dels arbres sobretot\u2013, llavors mantingudes en condicions per a que siguen viables un llarg per\u00edode de temps, per\u00f2 tamb\u00e9 en forma de pol\u00b7len, embrions o gemmes.<\/p>\n\n\n\n

Com \u00e9s natural, la idea de la conservaci\u00f3 varietal a calat a totes les zones del planeta donada la conscienciaci\u00f3 sobre el problema de la desaparici\u00f3, ja siga enfocada sobre la vessant m\u00e9s pragm\u00e0tica dels obtentors de noves varietats, com la a voltes nost\u00e0lgica i rom\u00e0ntica del conservacionistes i naturistes. Ambdues visons s\u00f3n igualment \u00fatils. Les administracions p\u00fabliques han creat bancs de llavors basades en territoris m\u00e9s o menys extensos. Tamb\u00e9 hi ha iniciatives privades ecologistes molt preocupades per la p\u00e8rdua de patrimoni que faciliten llavors a voluntaris per a conrear les varietats locals i que no es perden.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s enll\u00e0 dels bancs de llavors es troba el cas de la Svalbard Global Seed Vault<\/a><\/em>, a Noruega. All\u00ed, en l\u2019interior d\u2019una muntanya a 100 metres de profunditat i a 130 sobre el nivell del mar, en una zona amb permafrost hi ha una c\u00e0mera constru\u00efda contra erupcions volc\u00e0niques i terratr\u00e8mols, a una temperatura constant de -18 \u00baC, on s\u2019emmagatzemen m\u00e9s d\u2019un mili\u00f3 de mostres de llavor de m\u00e9s de 5000 especies diferents, tant domesticades con silvestres, provinents de 89 bancs gen\u00e8tics d\u2019arreu del m\u00f3n. La Volta de Llavors s\u2019obre tres vegades a l\u2019any per introduir noves llavors a la col\u00b7lecci\u00f3. Des de l\u2019entrada en funcionament en 2008 nom\u00e9s s’ha obert una vegada<\/a> per a traure\u2019n: l\u2019any 2015 en motiu de la p\u00e8rdua d\u2019algunes llavors de l’ICARDA <\/a>(Centre Internacional d\u2019Investigaci\u00f3 Agr\u00edcola en zones \u00c0rides)<\/a> d\u2019Aleppo per la guerra de S\u00edria.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Incerteses respecte d’un futur immediat<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El resultat de la millora gen\u00e8tica moderna, amb tot el coneixement i noves t\u00e8cniques, no \u00e9s sempre del tot satisfactori. Per un costat es desenvolupen varietats de tomaca morrudes com la tradicional tomaca valenciana masclet amb una pell a prova de 50 bacs per\u00f2 sense el sabor de les tradicionals. Tamb\u00e9 es susciten dilemes morals: amb tot el material emmagatzemat i la possibilitat de la seq\u00fcenciaci\u00f3 gen\u00e8tica, la temptaci\u00f3 de la manipulaci\u00f3 gen\u00e8tica \u00e9s immediata. Aix\u00ed per exemple, es poden crear tomaques resistents als nematodes del g\u00e8nere Meloidogyne<\/em> per introgressi\u00f3 dels gens de resist\u00e8ncia presents al genoma de l\u2019esp\u00e8cie de tomaca salvatge Solanum peruvianum<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Son moltes les incerteses sobre el futur que es presenten hui en dia. Potser sempre ha sigut aix\u00ed en la hist\u00f2ria de la humanitat per\u00f2 ara, en un m\u00f3n globalitzat, som m\u00e9s conscients d\u2019un final tr\u00e0gic. Veiem que el canvi clim\u00e0tic \u00e9s cada dia m\u00e9s evident, que els recursos per a mantenir la qualitat de vida s\u00f3n m\u00e9s escassos i que es prenen moltes decisions des d\u2019altes institucions que realment son puntades a seguir per aconseguir un benefici immediat sense vore m\u00e9s enll\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Hi ha coses que s\u00f3n impossibles i insostenibles. Per exemple, conrear fruites i hortalisses barates per a exportar si els productors han de guanyar un salari digne, substituir l\u2019efici\u00e8ncia de l\u2019energia obtinguda amb els combustibles f\u00f2ssils per energia el\u00e8ctrica o fer una cuina de qualitat i amb identitat pr\u00f2pia amb productes fora de temporada. Molts d\u2019estos impossibles es poden solucionar amb un consum m\u00e9s local dels productes, i ac\u00ed \u00e9s on entren les varietats tradicionals.<\/p>\n\n\n\n

En un context tant canviant, amb l\u2019amena\u00e7a del canvi clim\u00e0tic cada vegada m\u00e9s a prop i amb el continu creixement de la poblaci\u00f3 mundial, no hi ha cap dubte que hem de reprendre la feina que va comen\u00e7ar amb l\u2019inici de l\u2019agricultura i seguir el curs natural amb tot el coneixement acumulat. \u00c9s la \u00fanica manera de reivindicar el que hem sigut, el que som i el que volem seguir sent.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Cap als sistemes de producci\u00f3 industrial<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":104,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-93","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categoria"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/93","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=93"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/93\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":136,"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/93\/revisions\/136"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/104"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=93"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=93"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=93"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}