{"id":98,"date":"2022-03-21T02:47:00","date_gmt":"2022-03-21T02:47:00","guid":{"rendered":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/?p=98"},"modified":"2022-09-30T14:01:24","modified_gmt":"2022-09-30T14:01:24","slug":"la-nostalgia-i-les-generacions-de-la-decepcio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/2022\/03\/21\/la-nostalgia-i-les-generacions-de-la-decepcio\/","title":{"rendered":"La nost\u00e0lgia i les “Generacions de la decepci\u00f3”"},"content":{"rendered":"\n

En Experi\u00e8ncia i judici<\/em>, Husserl aborda la \u201cdecepci\u00f3\u201d (Entt\u00e4uschung<\/em>) a la manera d\u2019una obstrucci\u00f3 o incompliment de les intencions d\u2019expectativa que es generen en tot proc\u00e9s perceptiu, o d\u2019experi\u00e8ncia en sentit general. Partint que l\u2019experi\u00e8ncia es plenifica a mesura que satisfem \u201cl\u2019afany tendenci\u00f3s cap a maneres sempre noves de donar-se un mateix objecte\u201d, l\u2019obstrucci\u00f3 d\u2019aquestes intencions, la no satisfacci\u00f3 d\u2019all\u00f2 que pronostiquem, resulta inherent al mateix proc\u00e9s d\u2019experi\u00e8ncia, en tant la completa.<\/p>\n\n\n\n

Seguint l\u2019autor, doncs, podr\u00edem dir com cada viv\u00e8ncia d\u2019un objecte \u2013la visi\u00f3 d\u2019un dau\u2013 ens dona, junt a la impressi\u00f3 rebuda \u2013l\u2019anvers\u2013, una consci\u00e8ncia concomitant d\u2019all\u00f2 que no apareix en la intu\u00efci\u00f3 per\u00f2 que, tot i aix\u00f2, sabem constitutiu del mateix objecte vist \u2013el seu revers, els costats que no hi son accessibles…\u2013. D\u2019aquesta manera, junt amb la impressi\u00f3, generem una s\u00e8rie d\u2019intencions amb les que pre-fixem, en base a l\u2019experi\u00e8ncia acumulada, qu\u00e8 podem esperar de futures aparicions de l\u2019objecte.<\/p>\n\n\n\n

Fins ac\u00ed tot correcte, ara b\u00e9, del prometre al complir hi ha molt de tros per penedir. Esdev\u00e9, per\u00f2, que no sempre aquestes intencions es veuen satisfetes \u2013el revers del dau podria apar\u00e8ixer inesperadament damnat, o senzillament en blanc\u2013. Parlem d\u2019aparicions en les quals les intencions d\u2019expectativa que ten\u00edem es veuen, com indica Husserl, decebudes<\/em>, ja que el compliment rebut dista de ser l\u2019esperat.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

De la decepci\u00f3…\u00a0<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquesta imprevista aparici\u00f3 for\u00e7a un canvi en el sentit general que ten\u00edem de l\u2019objecte \u2013el dau ja no \u00e9s el mateix\u2013. Ho fa respecte de la seva pres\u00e8ncia \u2013el dau ara i ac\u00ed\u2013 per\u00f2 tamb\u00e9 retroactivament irradiant-se<\/em> sobre la s\u00e8rie total de sentit \u2013d\u2019all\u00f2 que el dau era, i per tant del que podem esperar que siga en endavant\u2013. D\u2019aquesta manera, les intencions amb qu\u00e8 prefigur\u00e0vem l\u2019objecte, ara decebudes, queden despla\u00e7ades, cobertes<\/em> pel nou sentit el qual imposa sobre elles el car\u00e0cter d\u2019an<\/em>ul\u00b7lades<\/em>. Ara b\u00e9, que hi siguen anul\u00b7lades no significa per aix\u00f2 que desapareguen.<\/p>\n\n\n\n

La modificaci\u00f3 no implica la desaparici\u00f3 de la consci\u00e8ncia de les intencions d\u2019expectativa, podem seguir recordant-les en tant anul\u00b7lades mentre continuen retingudes en la mem\u00f2ria, sols que sota un nou car\u00e0cter. D\u2019aquesta manera, la nova certesa duplica<\/em>, en cobrir-lo, el sentit precedent sota el car\u00e0cter d\u2019anul\u00b7lat; de manera que encara podem evocar-lo mitjan\u00e7ant rememoraci\u00f3 \u2013podem recordar qu\u00e8 esper\u00e0vem del dau abans de decebre\u2019ns, tot i que sabem que ja no ser\u00e0 aix\u00ed\u2013. L\u2019objecte, doncs, ja no es veur\u00e0 de la mateixa manera, per\u00f2 el record que conservem de com esper\u00e0vem que fos continua i, perqu\u00e8 no, potser conservant major rellev\u00e0ncia<\/em> del que el sentit actual t\u00e9 per a nosaltres \u2013m\u00e9s que el dau damnat\u2013.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Aquesta duplicitat, que en moltes ocasions sol resultar \u201cinn\u00f2cua\u201d doncs en la majoria ens adaptem a la nova informaci\u00f3 i reprenem el fil, hi ha cops que, en canvi, resulta conflictiva<\/em>. Parlem d\u2019aquells casos on les intencions obstru\u00efdes pertoquen un objecte especialment rellevant per a nosaltres \u2013la p\u00e8rdua d\u2019un \u00e9sser estimat o veure\u2019s obligats a migrar\u2013. L\u2019anul\u00b7lament de les intencions d\u2019expectativa associades a aquestes viv\u00e8ncies \u2013la seva decepci\u00f3\u2013, donada la rellev\u00e0ncia que revestien per a mi, provoca una reacci\u00f3 emocional intensa acompanyada d\u2019una resist\u00e8ncia<\/em> a acceptar la nova realitat \u2013que ja no hi son\u2013, no sols pel dolor que em provoca fer-ho, sin\u00f3 perqu\u00e8 la seva abs\u00e8ncia altera de part a part els meus projectes de vida i la manera en qu\u00e8 reconec<\/em> el m\u00f3n on desenvolupar-los, que ara se\u2019m fa estrany per la manca de la persona estimada, o hostil donat que ja no \u00e9s el lloc on em vaig criar.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta situaci\u00f3 d\u2019estranyament \u2013pel fet d\u2019adonar-nos-en que el present ja no \u00e9s com hav\u00edem esperat que fos<\/em>\u2013, en no poques ocasions deriva en una tend\u00e8ncia irrefrenable a retrobar-nos amb eixe passat perdut \u2013mitjan\u00e7ant rememoraci\u00f3\u2013, quan encara hi era l\u2019element de familiaritat que continua cridant-nos donada la seva inc\u00f2lume rellev\u00e0ncia, una situaci\u00f3 que ens aboca a estats que ben b\u00e9 poden oscil\u00b7lar entre l\u2019angoixa, l\u2019ansietat i, evidentment, la nost\u00e0lgia. \u00c9s a dir, a aquesta barreja de dol (\u1f04\u03bb\u03b3\u03bf\u03c2<\/em>) causada per la p\u00e8rdua de familiaritat que, alhora, engendra un anhel per retornar-la (\u03bd\u03cc\u03c3\u03c4\u03bf\u03c2<\/em>), tot i saber-la irremeiablement perduda. <\/p>\n\n\n\n

Certament que la decepci\u00f3 \u2013ho hem indicat\u2013 no sempre deriva en un estat nost\u00e0lgic, per\u00f2 no \u00e9s estrany que ens hi duga quan el sentit anul\u00b7lat continua mantenint suficient rellev\u00e0ncia com per cridar la nostra atenci\u00f3 de forma cont\u00ednua cap al passat, for\u00e7ant-nos a una resist\u00e8ncia vers l\u2019oblit d\u2019aquelles intencions que hem vist cobrir-se per l\u2019evid\u00e8ncia present, tornant-nos especialment receptius a tot all\u00f2 que possibilite evocar eixa pres\u00e8ncia de la cosa absent<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

…a la nost\u00e0lgia<\/strong><\/p>\n\n\n\n

I aix\u00ed arribem a la nost\u00e0lgia, un temple tan generalitzat avui dia que molts han arribat a veure en ella, fins i tot, una moda, de les m\u00e9s lucratives per aix\u00f2<\/a>; tan present, i d\u2019una manera tan sensitiva, que ha arribat a centralitzar els mercats de la moda i l\u2019oci \u2013especialment de l\u2019audiovisual\u2013 d\u2019una manera tir\u00e0nica, presentant productes sota p\u00edndoles de passat que mobilitzen el consum de masses. Un temple que sembla especialment efica\u00e7 entre els nascuts durant el per\u00edode que abra\u00e7a l\u2019anomenada generaci\u00f3 X<\/em><\/a> \u2013que cobreix dels 60 als 80\u2013 i que, tal vegada per contagi d\u2019usos, arriba als seus descendents, la generaci\u00f3 Y<\/em>. Alguns diran \u2013i seria bo analitzar-ho\u2013 que el motiu hi t\u00e9 a veure amb qu\u00e8, per edat i poder adquisitiu, s\u00f3n les generacions millor equilibrades davant la terna \u201cm\u2019agrada\u2013puc\u2013ho consumeixo\u201d, per\u00f2 tamb\u00e9 ho serien per consumir altra mena de productes, en canvi, una gran majoria reaccionen en massa a una est\u00e8tica que els vincula amb la seva inf\u00e0ncia, i els resultats son evidents, la nost\u00e0lgia ven. No \u00e9s arriscat concloure, doncs, que a aquesta tend\u00e8ncia no li subjau una q\u00fcesti\u00f3 nom\u00e9s material, que hi ha una sensibilitat que els hi condiciona. I sent que dues generacions es demostren tan disposades a un temple com aquest, el qual es sustenta de manera freq\u00fcent sobre una consci\u00e8ncia de decepci\u00f3<\/em>, resulta un fenomen que, com a poc, ens hauria de preocupar.<\/p>\n\n\n\n

Ja no tant per la nost\u00e0lgia en si, l\u2019enyoran\u00e7a \u00e9s un temple que ha existit sempre<\/a> i que fins i tot pot convertir-se en for\u00e7a motivacional i emancipat\u00f2ria<\/a>, sin\u00f3 per eixa vinculaci\u00f3 amb la decepci\u00f3, especialment quan ho encarem dintre d\u2019un marc comunitari. El que hauria de preocupar-nos \u2013almenys interessar-nos per comprendre millor el nostre temps\u2013 \u00e9s que tota una generaci\u00f3, pot ser que dues, en tant \u201caddictes\u201d a la nost\u00e0lgia, puguen estar manifestant, a trav\u00e9s dels seus interessos, que el seu present poc hi t\u00e9 a veure amb el present que esperaven haver viscut, \u00e9s a dir, un present decebedor. Independentment dels motius que ho sustenten \u2013unes condicions compromeses o haver albergat expectatives desajustades\u2013, parlem de dues generacions transitant l\u2019interstici que vincula dues narratives confrontades \u2013la present i inesperada davant la que roman en la mem\u00f2ria com all\u00f2 que queda<\/em> d\u2019un passat desitjat\u2013.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Una generaci\u00f3 de decebuts<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Les connotacions d\u2019aquest escenari no s\u00f3n gens desestimables. Hem ressenyat ad\u00e8s la implicaci\u00f3 que t\u00e9 en els costums, especialment en els h\u00e0bits de consum en una societat on aquest mant\u00e9 un valor cardinal. Per\u00f2 no totes les implicacions son tan inn\u00f2cues \u2013malgrat que significatives\u2013. El passat, hem vist, es pot comprendre com un refugi on eludir el present, el que comporta un risc de desconnexi\u00f3 social<\/a>, de desmobilitzaci\u00f3 davant amenaces que comprometen l\u2019entorn: mediambientals, socials, sanit\u00e0ries…; o en sentit contrari, comporten un risc de seducci\u00f3 per les que precisament l\u2019amenacen prometent alhora la \u201crestauraci\u00f3\u201d d\u2019eixe passat idealitzat-recordat a for\u00e7a d\u2019ignorar la seva impossibilitat \u2013els tants i tants -ismes<\/em> (majorit\u00e0riament tradicionalismes) m\u00e9s presents i plurals que mai\u2013.<\/p>\n\n\n\n

Riscos tots ells que no deuen eclipsar, tot i que ja siguen figues d\u2019un altre paner, l\u2019advertiment de que no tota resposta a la decepci\u00f3 cursa necess\u00e0riament amb nost\u00e0lgia. L\u2019angoixa \u00e9s una de les principals conseq\u00fc\u00e8ncies de trobar-se enmig d\u2019aquest buit existencial, en un present que, en tant estrany, es pot viure com a inh\u00f2spit, for\u00e7ant a prendre decisions sobre un mateix i el seu lloc al m\u00f3n que, segons la casu\u00edstica, per la rellev\u00e0ncia de la p\u00e8rdua soferta o de les eines de qu\u00e8 es disposa per fer-li front, poden conduir a situacions d\u2019elevada tensi\u00f3 fins cursar amb simptomatologia, o patologies directament, relacionades amb la salut mental… un fenomen desgraciadament massa present en la nostra vida quotidiana.<\/p>\n\n\n\n

Amb tot, ens val per aquesta ocasi\u00f3 en llen\u00e7ar la reflexi\u00f3 de com la nost\u00e0lgia, malgrat l\u2019\u00e0uria creativa que la vesteix darrerament, potser indica quelcom m\u00e9s profund que no pas una simple tend\u00e8ncia. Obre la possibilitat \u2013no innegociable\u2013 a considerar la pres\u00e8ncia encoberta d\u2019un estat de decepci\u00f3 que, en contra del que es pogu\u00e9s esperar, no emmascara la rellev\u00e0ncia del passat al cobrir-lo amb l\u2019evid\u00e8ncia del present, al contrari, veiem com en aquest context actual alimenta m\u00e9s si cap el relleu afectiu que roman entre els records. Potser doncs \u2013i aquesta \u00e9s la reflexi\u00f3 amb qu\u00e8 tanquem\u2013 no som tant una generaci\u00f3 de nost\u00e0lgics com una generaci\u00f3 de decebuts que busca en la nost\u00e0lgia una eina de reparaci\u00f3<\/em>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una generaci\u00f3 de decebuts<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":107,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[22],"class_list":["post-98","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categoria","tag-nostalgia"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/98","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=98"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/98\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":142,"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/98\/revisions\/142"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/107"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=98"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=98"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/converses.centreacaf.org\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=98"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}